UntitledDirectora escènica, dramaturga i professora. Combino l'activitat docent amb l'elaboració de dramatúrgies, l'escriptura de guions i la direcció escènica.
La meva tesi, Les adaptacions cinematogràfiques d’obres teatrals a Catalunya 2000-2010. Disseny i procediments compositius, és una investigació transversal que enllaça i relaciona els dos àmbits als quals des de la teoria i des de la pràctica he dedicat la meva activitat docent i professional, tals com la dramatúrgia teatral i audiovisual, i l'escenificació.
Des de l'any 1996 sóc professora associada de la URL, a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna. Actualment, sóc professora de Dramatúrgia i Direcció a l'Institut del Teatre, on també he estat cap de l'Especialitat d'Interpretació i cap de l'Àrea de Dramatúrgia del Departament de Dramatúrgia i Escenificació. Durant set anys he estat professora de guió de L'ESCAC.
Pel que fa a la dramatúrgia aplicada a l'audiovisual, el meu darrer treball és el documental Temps de Caritat, sobre els nens, ara avis que van viure a la Casa Caritat de Barcelona, i que es troben cada dijous al bar del CCCB; presentat al DOCS-Barcelona, 2015, i emès per TV3-Canal 33, el 2016. Sóc autora de guions de llargmetratges: Siempre hay tiempo; Nocturna, seleccionat al Festival de Venècia 2007; i de nombrosos guions de tvmovies: L'Atlàntida (Media Pro-TV3-Formato Producciones), Maria i Assou (Massa d'Or-TV3-Canal9-M2Marroc), La dona de gel (La Productora-TV3), Germanes de Sang (Massa d´Or-TV3-Via Digital), Valèria (Massa d´Or-TV3), i també, de Les Filles de Mohamed, (TV3-In vitro). També sóc guionista del documental Les ombres de Gaudí, (La Productora-Discovery Chanel-TV3). També he participat en l'escriptura de telenovel·les com Poble Nou i Nissaga de Poder, i en programes d'entreteniment a TV3, TV5 i TVE, entre els quals, cal destacar Plàstic, Sigue, Sigue Plàstic, i Plàstic X.
Pel que fa a la direcció escènica, acostumo a crear les dramatúrgies que després escenifico. En aquest àmbit cal destacar Llull a la Ciutat Nova, teatre comunitari fet amb immigrats de diversos països i estrenat a la Sala Tallers del TNC, octubre/2016; Solo d’ A.Strindberg, 2014/2015, interpretat per Marc Martínez i Pep Tosar al Teatre Akadèmia; Flames a la fosca amb textos d'Espriu i Rosselló-Pòrcel, interpretat entre d’altres per Manel Barceló, al Festival Grec-2013; Als seus llavis madura la paraula, amb textos de Joana Raspall; La nit més freda, un espectacle sobre l´exili i el pas de frontera fet amb textos de J.Oliver, M.Rodoreda, C.Riba, Rovira i Virgili, entre altres, estrenat al TNC; Ensam d'A. Strindberg, interpretat per Pere Arquillué, estrenat al Festival Grec a la Sala Petita del TNC; i també diversos espectacles fets amb textos d'escriptors catalans: Lo cor de l'home és una mar amb textos de J.Verdaguer, interpretat, ente d’altres, per Pere Arquillué i Bruno Oro al TNC; Si del cel vols una estrella, des d´ací l´abasto jo, amb textos de Jacint Verdaguer, al Festival Grec; El mar dins d´un calaix, amb textos de J. Ruyra i intervenció plàstica de Perejaume; Pel camí dels ulls i Amor hermètic, amb textos de S. Espriu. També Nits Blanques de Dostoievski, i els musicals, Tira´t de la Moto i Línia Roja. També cal destacar la direcció de Informe Lugano, de Susan George i dramatúrgia de Miquel Casamayor; Dedicació, amb textos de J.Carner i dramatúrgia d'Agustí Villaronga; Carles Riba, filòsof arquitecte amb textos de C.Riba al Teatre Lliure; i Yes peut être de M.Duras.
En el àmbit de la divulgació literària de textos universals traduïts al català, he dirigit i organitzat diverses vetllades literàries dedicades a Strindberg, Rimbaud, Zakaria Tàmer i Llull, conduïdes per Pere Arquillué, Sílvia Bel o Pep Tosar, Gani Mirzo i Miquel Gil, entre d’altres.
He preparat i prologat Strindberg, amb textos teatrals i escrits sobre teatre d'aquest autor, traduïts per Carolina Moreno i Feliu Formosa. Comanegra i Institut del teatre, 2018.
He prologat L'art de fer riure de Mercè Sàrrias. Ed. Angle i Institut del Teatre, 2019.
He format part del comité organitzador del simposi Strindberg: sóc contemporani!, Institut del Teatre i Universitat de Barcelona