Casals Meseguer, Xavier
Perfil professional
Experiència professional

UntitledDoctor en Història per la Universitat de Barcelona, al llarg de la seva activitat professional ha compaginat la investigació històrica amb la politològica i la docència acadèmica amb la divulgació de la història.

La seva tesi va analitzar l'evolució del neonazisme espanyol i va ser publicada el 1995 amb el títol Neonazis en España. De las audiciones wagnerianas a los skinheads (1966-1995). Va obtenir una menció especial del premi Ciutat de Barcelona d'Història (1993) i va merèixer el premi de Politologia i Sociologia Ferran Cuito i Canal de l'Institut d’Estudis Catalans (1994). D'ençà aleshores, la majoria dels seus assaigs i treballs de recerca s'han centrat en l'evolució de l'extrema dreta des de la postguerra fins al present a Europa Occidental i en les relacions entre dictadura i monarquia a l'Espanya del segle XX. Així, després del seu estudi sobre el neonazisme, ha publicat La tentación neofascista en España (1998); El fascismo. Entre el legado de Franco y la modernidad de Le Pen (1975-1997) (1998); Ultrapatriotas. Extrema derecha y nacionalismo de la Guerra Fría a la era de la globalización (2003); Political survival on the extreme right (2005) -com a editor i coautor- i Ultracatalunya. L’extrema dreta a Catalunya: de l’emergència del “búnker” al rebuig de les mesquites (1966-2006) (2007).

Sobre les relacions entre Dictadura i Monarquia a Espanya, és autor de la primera aproximació biogràfica acadèmica al dictador Miguel Primo de Rivera, a l'obra de la col·lecció Cara y Cruz: Xavier Casals/Ramón Tamames, Miguel Primo de Rivera (2004) i de l'àmplia visió panoràmica de les relacions de Franco amb els diversos pretendents a la Corona espanyola a Franco y los Borbones (2005).

Igualment ha publicat anàlisis de l'evolució i el canvi del sistema de partits polítics a Catalunya des de la mort de Franco fins el 2010 a El oasis catalán (1975-2010): ¿Espejismo o realidad? (2010) i com a coautor i coeditor amb Joan Marcet Partidos y elecciones en la Cataluña del siglo XXI (2012) i El pueblo contra el parlamento. El nuevo populismo en España, 1989-2013 (2013).

La seva darrera obra és una anàlisi de l'impacte de la violència política durant la Transició: La Transición española. El voto ignorado de las armas (2016).

Al marge d'exercir la docència acadèmica, ha estat becari i tècnic titulat superior de l'Institut de Ciències Polítiques (adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona) i també becari de la Fundació Jaume Bofill.

En l'àmbit de la divulgació de la història va ser cap de redacció de la revista catalana d'història L’Avenç (1994-1998) i dissenyador conceptual i director de la revista Clío (2001-2003), convertint-se després en el seu assessor editorial fons el 2011. També és coautor de llibres de textos i materials d'ensenyament secundari. Manté un blog personal sobre extremisme i democràcia: xaviercasals.wordpress.com

Experiència internacional

Premis

Untitled

La seva tesi Neonazisme a Espanya, 1966-1992 va analitzar l'evolució del neonazisme espanyol va obtenir una menció especial del premi Ciutat de Barcelona d'Història (1993) i va merèixer el premi de Politologia i Sociologia Ferran Cuito i Canal de l'Institut d’Estudis Catalans (1994).

Càrrecs de direcció, gestió o coordinació

Altres mèrits

Titulacions
Data
Titulació
Universitat
24/10/2003Doctor en Geografia i HistòriaUniversitat De Barcelona
18/03/1987Llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat d'Història ContemporàniaUniversitat Autònoma De Barcelona

Carregant dades ...